Inici del projecte

El Hip-Hop és un moviment cultural que va aparèixer a principis dels anys 70 en les comunitats hispanoamericanes i afroamericanes dels barris del Bronx, Queens i Brooklyn de Nova York.
En aquest ampli moviment cultural, el tema en el que em centraré serà el ball amb els seus diferents estils.

El primer estil que va sorgir en aquesta cultura va ser cap als anys 70 i 80, en el qual la música que es ballava era Funk i Hip-Hop Old School.El nom d'aquest estil era "Old School" (vella escola) que dins d'aquest estil es va integrar el "Breakdance, Popping i Locking"
El Breakdance va ser el primer ball que va aparèixer en el terme de la "Old school". És va formar cap als anys 70 i 80 en la ciutat de Nova York, cosa que és va anant convertint en la base d'aquesta cultura. Aquest estil de ball és va formar en els carrers del Bronx (Nova York). La música que és balla en aquest estil sol ser la música Funk o Hip Hop. Aquest estil a part de ser el primer del Hip Hop, també, en temps actuals és el més conegut de tots en aquesta cultura. Les persones que ballen aquest estil són anomenades amb els termes "B-Boy, B-Girl o Breakdancer". Un B-Boy a l'hora d'actuar normalment, més aviat sempre improvisa, no tenen una coreografia estricta amb l'ordre dels passos, a partir del ritme de la música és deixa anar combinant els diferents passos o acrobàcies. Passos o acrobàcies:

- El Toprock(o uprock) es refereix als passos que el b-boy fa quan està de peu. Consisteix en carrejar la coordinació, flexibilitat, estil i el més important el ritme. En aquest estil el que més predomina és el Freestyle (estil lliure), amb moviments ràpids anomenats “Jerks” i moviments de les mans anomenats “Burns”. El Toprock els Breaker’s l’utilitzen com a calentament per iniciar seguidament les acrobàcies (power moves, windmills, freeze).
- El Downrock són moviments que es realitzen al terra. Durant aquesta fase el Breaker mostra la seva habilitat amb la velocitat dels peus i el control realitzant combinacions de “Footworks” (figures amb els peus). Aquets passos solen ser seguits de moviments més atlètics com el els “power moves” amb els coneguts “windmills” (molinos), que donen l’impressió de que el B-Boy està sense control i cau sobre l’esquena o al ventre i els “freeze” que poden ser realitzats en un sol braç i que poden constituir la posició final del Breakdance.
Freeze Downrock: Mortal windmills headspin air flare


Abans es solien fer competicions en els carrers del barri de Brooklyn cada dos setmanes entre dos grups, "crews". Aquets s'enfrontaven en les batalles de breakdance, ensenyant les seves acrobàcies o passos, amb l'intenció de impressionar al grup contrari i amb la finalitat de guanyar-lo.


L'orígen del Locking és degut gràcies a Don Campbell, cap als anys 60s, que va afegir uns moviments seus, propis, que ara els coneixem com "Locks" i juntament amb l'estil "Fad Dance".
El resultat d'aquesta fusió és va anomenar "Campbellocking", que més tard es va conèixer amb l'abreviatura "Locking".
Encara que aquest estil Don Campbell va afegir els moviments cap als anys 60s, fins als 70s no és va atorgar com un nou estil, que va ser llavors quan és van formar grups d'aquest estil de ball. El grup que va ser el més famós, en la qual un dels membres era Don Cambell, s’anomenàven "The Lockers". Aquest grup va ser el fundador de l'estil de ball del Locking i del seu propi estil de roba.

El Locking és un estil de ball Funk barrejat amb estils de ball del carrer d'aquella mateixa època. Està constituït per una combinació de moviments ràpids diferents dels braços als de les mans, amb el maluc i les cames més relaxades. Es pot ballar sol o amb més ballarins fent passos junts.
Els moviments o passos, normalment són grans i exagerats amb molt ritme i sincronitzats amb la música.
Al contrari del Breakdance, ( que es feien competicions ) el Locking està enfocat per fer actuacions, ja que els ballarins estan gairebé tota l'estona interactuen: fen cares, somrient, exagerant i fent grans els passos, saludant al públic...
El ballarí pot estar somrient mentre està interactuen per accentuar la naturalitat còmica de l'estil de ball, i en altres moments pot mantenir la mirada seriosa per posar èmfasi en la tècnica.
El que intenta el ballarí és fer que el públic s'entretingui i ho passi d'alló més bé.
El ballarí de Locking s'anomena "Locker".
A mesura que va anar passant el temps, el Locking va formar part a la cultura del Hip-Hop, cada vegada més, influint a altres estils com el Popping i el Breakdance.
Les característiques més importants que es van dur a terme en aquest estil van ser: el “shakehand”, “Walking Stationary” (caminar immòbil) i el “Pointing” (era una postura que va influir en el anunci americà de propaganda de l’exèrcit americà durant la guerra del Vietnam simbolitzant el dibuix de “Uncle Sam” assenyalant amb el missatge: “I want you for US Army” (l’exèrcit americà et requereix per a la guerra).

Hi ha ballarins que van crear passos, els més famosos són:
El “Alpha” (creat per Alpha Anderson)
El “Campbell walk”
El “Floor slaps”
El “Box split”
El “Crazy horse”
El “Funky Air Guitar”
El “Earth Quake”
El “Knee Drops”
El “Scooby Doo” ( de Jimmy Scooby Doo Foster)
El “Skeeter Rabbits” ( de James Skeeter Rabbits Higgins)
El “Stop’N Go”( de Greg Campbellock Jr Pope)
El “Which-A-Way”( de Leo Williamson)




En els mateixos moments en una petita ciutat de Los Angeles i San Francisco, un familia negra formada per varons van inventar el ball anomenat “Electric Boogalo”. Un ball molt caracteritzat per la mímica ( imita a un cable de corrent elèctrica). Aquest nou estil va cambiar tota la popularitat del “Locking”

L’orígen del Popping, més bè, el creador d’aquest estil és Boogaloo Sam. També és el fundador d’un grup molt famós anomenat “Electric boogaloos” que no només ballen popping sinó que també un estil propi de Sam anomenat Boogaloo, que en els anys 70s van contribuir a expandir aquest estil a partir d'un programa anomenat “Soul Train” amb moviments que no havien vist mai, es va començar a imitar per California i Nova York, un exemple com “Mr Wiggle”. Durant els anys 1975-76 el grup es va reivindicar de la creació d'aquest estil creada per Boogaloo Sam, perquè van ser influenciats per el grup “The Lockers” i el “Jerk” un estil molt popular durant els anys 60s.
El Popping és una combinació de dansa funk i de dansa del carrer basada en una tècnica de contraccions i relaxacions ràpides dels músculs per provocar una tirada o “Jerk” en el cos del ballarí referit com “Pop”. Els pops es realitzen en secuències amb el ritme de la cançó i conjuntament amb altres moviments. Un “Pop” pot ser del braç, de la cama, del pit o del coll i depen de la intensitat l'efecte serà difernet (més robótic).
El ballarí que balla aquest estil s'anomena “Popper”.

Estils del hip hop

street Dance
Old School Hip Hop
Breakdance
Locking
Popping
Waking
New Style, L.A. Style
Hype
Krumping
House Dance

Webs per consultar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip_hop



http://www.barcelona-dance.com/hip-hop/street-dance.php
web amb els estils de ball del hip hop.

- Temàtica general; el tema que m'agradaria fer és l'historia del hiphop, en concret la del ball.

- Motius; els motius són perquè jo ballo hihop i m'agrada molt, és un tema que m'interessa i estaria molt còmode fent el projecte d'aquest tema. A més, avui dia està a l'abast de molta gent, ja sigui en música,ball,cultura,art...

- Objectius de la recerca; aprofundir el coneixements del ball d'aquest estil.

- Part pràctica; videos de coreografies, explicacions de passos, fotografies.
Enquestes del hiphop: moda o cultura?

-Estic bastant informada: el estils que hi ha, noms de passos, persones influïdes al hiphop...

El meu projecte de recerca tractarà sobre el hip hop, en concret sore el ball.